|
|
Les baies tibetanes del Goji
 | |
La baia del Goji és una fruita dessecada amb un sabor similar al de la cirera. Creix en arbustos que arriben als 4’50 metres d’alçada a les valls protegits per les muntanyes de l’Himàlaia al Tibet. Creixen de manera salvatge i són assecades al sol de manera natural amb la qual cosa és un aliment exempt de química i contaminants. A l’Himàlaia es produeixen algunes de les condicions climatològiques més dures, amb la qual cosa per sobreviure, la baia del Goji ha desenvolupat unes característiques i propietats úniques.
|
Conté:
- 21 minerals
- vitamines del complex B
- vitamina C (posseeix 500 vegades més que les taronges)
- 18 aminoàcids i 21 oligoelements
- betacaroté (300 vegades més que la pastanaga)
|
|
Són molts els beneficis que diverses fonts atribueixen a les baies del Goji. La seva extraordinària composició les converteix en un suplement imprescindibles per aquelles persones que desitgen conservar-se joves (per dins i per fora), reforçar el seu sistema immune, millorar la vista, regular la gana i la son, cuidar el fetge i els ronyons, endarrerir la pèrdua de cabell i l’aparició de cabells blancs, i en general millorar la salut i el benestar.
|
 |
|
Seguint la recomanació del Col·legi Mèdic Tibetà, el consum diari de 5 grams (unes 20 baies), seria suficient per obtenir els molts beneficis que ens aporta el Goji.
Al Tibet l’anomenen “la cirera feliç”
|
Tornar
Pebre
 | |
Va ser introduït a Grècia per Alexandre Magne. Primer els àrabs i després Venècia van controlar durant anys el comerç de les espècies. Va ser un producte tan rar que era usat com a moneda de canvi a l'Edat Mitja. La varietat es deu a la diferent maduració: verd sense madurar, negre mitjanament madur, blanc totalment madur, el de color rosa i el de Zchuan no són pebres, són baies. |
Tornar
Nou Moscada
 | |
És la llavor d'un arbre. Va ser introduïda pels àrabs al segle XI. L'oli de nou és un ingredient de la Coca Cola. Ja s'usava a l'Edat Mitja. Durant un temps va ser de les més valuoses. Es deia que es podíen vendre unes quantes nous i obtenir els diners suficients per a tota la vida. No cal abusar, doncs és tòxica. |
Tornar
Canyella
 | |
Es coneix des de l'any 2.500 a.C. a Sri Lanka. Els àrabs l'utilitzen per a aromatizar les carns ja que inhibeix les bactèries responsables de la putrefacció. Es considera afrodisíaca. |
Tornar
Gengibre
 | |
Va ser la primera espècia que es va introduïr a Europa. La beguda "ginger ale" es prepara amb aquesta arrel. És bona contra el mareig. Avicena ho recomanava com a afrodisíac. Les primeres nocions que es tenen es remonten a Confucio. Plinio fa menció del seu preu: 28 euros per 400 grams. Durant 5.000 anys va ser coneguda com la "medicina universal" a la Xina i a l'Índia. |
Tornar
Caiena
 | |
El nom ve de Cayenna (francès) ciutat de la Guayana francesa. Al prendre cayena es produeïx una certa irritació a nivell sanguini, i com a resposta el cervell segrega endorfines i provoca una sensació de benestar i satisfacció. Els aliments preparats amb cayena es conserven millor, una de les raons per la qual aquesta espècia és molt popular als països tropical. |
Tornar
Curcuma
 | |
Per als hindús, és sagrada. A l'antiguitat s'usava per a tenyir les teles, com a perfum, a la cuina, a la medicina i fins i tot com a depilatori.
Se l'anomena el safrà de l´Índia. S'usa des de fa més de 4.000 anys. |
Tornar
Clau d'Espècia
 | |
S'han trobat claus d'espècia en una ànfora a Síria que data del 1720 a.c. A l'antiga Xina els líders sol·licitaven a aquells que els hi dirigien la paraula que masteguéssin claus per a refrescar l'alè. Al segle XV el quilo va arribar el mateix preu que els 7 grams d'or. A l'estiu els claves en una llimona i ja no veuràs cap mosca. |
Tornar
Cardamom
 | |
El 90% de la producció mundial el consumeix l'empresa farmacèutica Roche per desenvolupar l'únic tractament per a la grip aviar. Va ser introduït pels budistes. Els japonesos la conreuen als temples i cementiris. No cal excedir-se amb aquesta espècia, doncs és tòxica i provoca convulsions. |
Tornar
Anís Estrellat
 | |
Es va utilitzar per primera vegada a l'Índia a l'any 700 i hi ha proves de que ja ho van utilitzar els romans i els grecs. Va ser introduït a Europa per Alexandre Magne. Es diu que Cleopatra perfumava les seves habitacions amb cardamom per atreure a Marc Antoni. |
Tornar
La Teïna
|
La Teïna és una substancia que es dissol molt bé en aigua calenta amb la qual cosa si deixeu que la infusió reposi
1 o 2 minuts, aquesta substancia quedarà concentrada a l'aigua i com a resultat serà una infusió amb alt contingut en
teïna. Si pel contrari, deixem reposar la infusió més temps el te serà més fort però la teïna tindrà menys incidència en l'organisme. Això és degut a que els tanins hauran tingut temps de dissoldre's a l'aigua
i així enderreriran l'absorció intestinal de la teïna. També es pot deixar el te mig minut ( o menys ) i llençar aquesta primera aigua i tornar a fer el te amb les mateixes fulles, així la teïna haurà desaparegut en part
amb la primera infusió. |
| TASSA DE CAFÈ |
115 MG |
| TASSA DE TE NEGRE |
40 MG |
| TASSA DE TE VERD |
15MG |
| TASSA DE ROOIBOS |
0 MG |
Tornar
Te Kukicha
 | |
El te kukicha s'elabora amb les branquetes del te bancha, que són recollides després d'estar 3 anys a la planta.
Les branquetes es torren i s'obté un te sense teïna, molt suau i amb moltes propietats. Poden pendre'l els nens i les persones grans.
a l'estar 3 anys a la planta són tes molt rics en minerals, especilamnet en calci.
El bullirem entre 2 i 3 minuts a foc lent (una cullaradeta de postre per tassa d'aigua). El deixarem reposar entre 5 i 10 minuts i el colarem.
podem pendre de 2 a 3 tasses al dia en el moment en que ho desitgem.
|
Tornar
|
